M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Hola a tots i totes, continuo compartint el meu procés d’aprenentatge durant les pràctiques. En aquesta fase explico la fase de seguiment de la intervenció, moment molt important perquè ha permès observar l’evolució dels infants i ajustar les estratègies aplicades segons les necessitats que anaven apareixent dins l’aula.

Data: 29 de Maig. Descripció de l’activitat: Durant aquesta fase s’ha realitzat una observació continuada de les mesures inclusives implementades a l’aula per valorar el seu funcionament i l’impacte en els infants. A partir dels registres d’observació i de les converses amb la tutora, s’han pogut introduir petits ajustos en les activitats, els materials i les estratègies utilitzades. Per exemple, s’ha observat que alguns infants responien millor quan les consignes es donaven de manera més visual. També s’ha detectat que certs moments de transició generaven inseguretat en alguns infants per això s’han reforçat les rutines amb suports visuals, els materials dels espais amb més suports visuals i l’anticipació de les activitats. a més, s’ha fet un seguiment de l’ús de l’espai de calma habilitat a l’aula, observant que alguns infants hi acudien de manera autònoma quan necessitaven regular les seves emocions. Aquest seguiment ha permès adaptar progressivament la intervenció a la realitat canviant de l’aula i a les necessitats concretes dels alumnes.

Objectius:

• Valorar l’eficàcia de les mesures implementades
• Introduir ajustos i millores en la intervenció
• Detectar dificultats i necessitats emergents
• Fer un seguiment continu del procés inclusiu
• afavorir el benestar emocional i la participació de tots els infants

Reflexió personal fonamentada: Aquesta fase m’ha permés entendre que l’avaluació dins l’àmbit educatiu no s’ha de concebre com un moment final, sinó com un procés continu que permet revisar i millorar la pràctica educativa constantment. La intervenció psicopedagògica és flexible i adaptable a les necessitats que apareixen durant el procés. Aquest plantejament es relaciona amb les aportacions de Coll, que destaca la importància d’ajustar les pràctiques educatives a les necessitats reals de l’alumnat i d’entendre l’aprenentatge com un procés dinàmic i contextualitzat. Des d’aquesta perspectiva, el seguiment constant esdevé una eina imprescindible per prendre decisions educatives fonamentades. A més, les observacions realitzades també es poden relacionar amb la teoria de Vygotsky. En diverses situacions s’ha comprovat que alguns infants aconseguien participar de manera més autònoma quan rebien suports ajustats a les seves necessitats, com ara suports visuals o anticipació de les activitats. D’altra banda, l’experiència amb l’espai de la calma m’ha permès reflexionar sobre la importància de l’educació emocional dins dels processos inclusius. Tal com defensa Goleman, la capacitat de reconèixer i regular les pròpies emocions és fonamental par al desenvolupament personal i social. Poder disposar d’un espai segur per gestionar moments de malestar ha afavorit que alguns infants recuperessin la calma i poguessin tornar a participar en les activitats de manera més positiva.

Evidències

• Registre de seguiment de les activitats
• graella d’observació
• converses amb la tutora
• registre d’utilització de l’espai de la calma
• modificacions introduïdes en els materials i les propostes

Avaluació: S’ha observat una evolució positiva en la participació i en l’autonomia dels infants, especialment en aquells casos en què s’han reforçat els suports visuals i l’anticipació de les rutines. També s’ha detectat una millora en la gestió emocional d’alguns infants gràcies a la utilització de l’espai de la calma. Però, encara continuen apareixent reptes relacionats amb la diversitat de ritmes d’aprenentatge i amb la necessitat d’oferir una atenció individualitzada dins del grup classe. Aquest seguiment ha estat molt útil per identificar quines estratègies funcionen millor i quines requereixen ser revisades o modificades.

Observacions personals: Aquesta fase m’ha permès entendre que la inclusió és un procés viu que necessita observació, reflexió i capacitat d’adaptació. He après que una mateixa estratègia pot tenir diferents resultats segons els infants i el context. També he pres més consciència de la importància de la regulació emocional dins l’aprenentatge i de com petits canvis en l’organització de l’aula poden generar un gran impacte en els infants.

Referències:

• César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.
• Lev Vygotsky (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.
• Daniel Goleman (1995). Inteligencia emocional. Kairós.
• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.